El programari lliure és quelcom cada vegada més conegut i que cada vegada més usuaris estan segurs i convençuts d’usar, gràcies sobretot, que són més els seus avantatges que els seus desavantatges.
Encara així el desconeixement, i el que siga un producte relativament nou, implica que es trobe amb diferents obstacles. De com sàpia afrontar-los, dependrà sens dubte el seu futur. Estos obstacles depenen dels factors dels quals vos parle en esta entrada i que em pareix important que conegueu, perquè també sigueu conscients, de perquè d’alguna manera el programari lliure no avança més ràpid.
El primer d’ells es coneix com a tècnica FUD (fear, uncertainity, doubt) que en espanyol significa, por, desconeixement i dubte. Esta tècnica s’utilitza habitualment en el món de les tecnologies de la informació, i que en este cas s’utilitzen pels competidors de productes de programari lliure per a sobretot desacreditar-los, amb major o menor raó i a vegades amb prou èxit.
El segon factor és la dissolució. Moltes empreses utilitzen els límits del programari lliure com a model, i més concretament utilitzen models que presenten característiques semblants a les del programari lliure. Què passa amb estos models? Sobretot que creguen confusió en els clients i els desenvolupadors, perquè a més han de tindre molt atenció i saber diferenciar que el que els oferixen estos models no tenen els avantatges que els oferix el programari lliure.
El tercer factor del qual ja hem parlat en alguna ocasió en este blog, és el desconeixement. Alguns usuaris arriben al programari lliure simplement perquè creuen que és gratis, ja sabem que açò no és així. També perquè simplement es creu que està de moda utilitzar-ho, per això tots els usuaris hem d’estar degudament informats i saber quines avantatges ens presenten, perquè en un futur siguem, més molts més els que ho utilitzem.
Finalment tenim els impediments legals. I ací és on es trobarà amb el seu major obstacle el programari lliure. Encara que l’entorn legal en què es va desenvolupar el programari lliure durant la dècada de 1980 i la primera mitat de la de 1990 no era ideal, almenys deixava prou espai perquè cresquera en llibertat. Però l’extensió de l’àmbit de la patentabilidad al programari i les noves legislacions sobre drets d’autor, cosa que limita la llibertat de crear per a l’autor del programari, suposa cada vegada barreres més altes a l’entrada del programari lliure en segments importants d’aplicacions.
Be, ara ja saveu, que impedeix que d´alguna manera el software lliure cresca de manera natural, evidentment hi ha molts interessos d´empreses importants que quan mes lent siga el seu creiximent millor.
Maria Grande.
