Creative Commons: potenciant la creativitat

Creative Commons és una organització no governamental sense ànim de lucre que desenvolupa proyectes per a reduir les barreres legals de la creativitat per mitjà de diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d’autor fins al domini públic. L’objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguen que terceres persones utilitzen i/o modifiquen la seua obra sota unes condicions determinades. D’aquesta forma, es potencia la creació cultural per mitjà d’una nova legislació que regule els drets d’autor i fent ús de les noves tecnologies.

Pel que fa a les condicions en què es pot modificar i utilitzar el contingut Creative Commons possibilita que siga el propi autor qui les elegisca. Per tant, la llicència pot oscil·lar entre “tots els drets de còpia i modificació reservats” o “sense cap dret reservat”.

Històricament, Creative Commons és una organització relativament jove, que va ser fundada l’any 2001 als Estats Units, amb el suport del Centre de Domini Públic. Els seus principals precursos foren James Boyle i Lawrence Lessig, ambdos experts en propietat intel·lectual i ciberlleis. Lessig és l’actual president i compagina aquesta tasca amb la de professor de dret de la Universitat de Stanford, on s’ubica actualment la seu de l’organització.

El projecte de Creative Commons International naix dos anys després, en 2003, amb la finalitat d’adaptar i traduir llicències de Creative Commons, basades en la legislació estadounidenca, a les juridiccions i llengües pròpies de cada estat. A l’estat espanyol, naix Creative Commons arran que la Universitat de Barcelona (UB) decidira en 2003 buscar un sistema per publicar l material docent seguint l’exemple del Massachusets Institute of Technology (MIT). A més de fer servir el català, la UB es compromet a realitzar el projecte d’adaptació i traducció de les llicències Creative Commons al castellà, basc i gallec.

D’altra banda, les llicències CC estan inspirades en la llicència GPL (General Public License) de la Free Software Foundation, però no són un tipus de llicència de software. La idea base és possibilitar un model legal a través de les ferramentes informàtiques per a facilitar la distribució i la utilització de continguts.

Curiosament, una de les llicències que oferia CC era la que s’anomenava “Developing Nations” (Nacions en desenvolupament) que permetia que els drets d’autor per la utilització de les obres es cobraren sols als països desenvolupats del primer món, mentre que s’oferiren de forma oberta als països en vies de desenvolupament. Tanmateix, aquesta llicència va ser retirada per problemes comercials aparentment.

La utilització d’aquest tipus de llicències s’ha estés rápidamente pel conjunt del món. Així són vint-i-vuit els estats que estan en procés de traducció de llicències i es calcula que més de setenta països tenen la intenció d’iniciar les seues respectives traduccions i adaptacions.

De forma que, si esteu interessats en difondre a través de la xarxa qualsevol contingut propi, ja sabeu les possibilitats que les llicències Creative Commons ofereixen per tal d’elegir el tipus de protecció que voleu que tinga la vostra autoria.

Remei Calabuig

“Apofita”, que és nadal!

Ara que és nadal, època de despeses infinites, cal estalviar en tot el que es puga, i per què no en missatges telefònics?

A l’hora de felicitar el nadal, la gent fa servir el mòbil enviant missatges en cadena als seus parents més estimats. Doncs internet ens ofereix una alternativa, que a més de gratuïta, resulta més vistosa i divertida que un simple missatge de text. Aquesta alternativa són les “ciberpostals”.

A internet podem trobar moltíssimes pàgines que ens mostren aquest avantatge. Una de les més famoses és www.latincards.com.

És molt simple, sols cal entrar-hi a la direcció escrita dalt, i la pàgina està organitzada en diferents temes segons l’ús que se li vulga donar a la postal. Tenim des de postals per felicitar el natalici, el nadal, les vacacions, d’amor, d’amistat, i, fins i tot, de tipus “picant” per fer alguna broma als amics.

Altres pàgines també ens donen la possibilitat d’enviar aquest tipus de postal. Un altre cas és el de www.regalosvirtuales.com, que ofereix la mateixa estètica que l’anterior. Una pàgina organitzada per grups de postals segons el tema. Cal destacar també pàgines com www.gusanito.com, www.targetasbubba.com o http://postales.sonico.com.

Totes mostren el mateix format: tries la postal (animada o no) més adequada per a la situació i la que més agrade a l’usuari, després pots triar també entre diferents fons de pantalla on s’emmarcarà la postal (animats o no també), el segell més convenient, música de fons, escrius el teu propi text a l’interior de la postal i, fins i tot, pots elegir entre un grapat de poesies escrites per molt famosos poetes o d’aquestes ridícules que s’escriuen en l’agenda escolar com a dedicatòria.

Però no sols es poden trobar aquest tipus de serveis a pàgines especialitzades en el tema. Cada vegada són més webs ls que, entre els seus diversos apartats, ofereixen el servei de missatgeria de postals virtuals. Portals de servei gratuït de correu electrònic com Terra (http://postales.terra.es) o Gmail (http://www.yalosabes.com/postales-navidenas-de-gmail.html). També buscadors com Yahoo (http://es.search.yahoo.com/search), o Google (http://www.google.com/Top/World/Espa%C3%B1ol/Sociedad/Festividades/Navidad/Postales/). I molts més exemples, que entre tots junts fan la suma de milers de postals als nostre abast.

Així que ja ho sabeu, aprofiteu-se dels avantatges que ofereix internet, i abans de deixar-se un pastó en missatges al mòbil, envieu una postal virtual gratuïta!

Eva Calabuig

Moodle

Moodle és un sistema de gestió de cursos, de distribució lliure que ajuda als educadors a crear comunitats d’aprenentatge en línia, com l’Aula virtual que tots coneguem i utilitzem.   El seu nom prové de les sigles Module Object-Oriented Dynamic Learning Environment (Entorn Modular d’ Aprenentatge Dinàmico Orientat a Objectes) i va aparèixer el 20 d’agost de 2002. Fina a juliol de 2008 la base de dades de Moodle comptava amb 21 milions d’usuaris distribuïts en 46.000 llocs arreu del món i està traduït a 75 idiomes.

Aquesta plataforma va ser creada per Martin Dougiamas qui va basar el  seu disseny en idees constructivistes i pedagògiques. Aquestes idees que afirmen que el coneixement es construeix a la ment de l’estudiant  i no ser transmès sense cavis a partir dels llibres, com es feia abans, a més estes idees defensen l’aprenentatge col·laboratiu. Un professor que ensenya des d’aquest punt de vista crea un ambient centrat en el estudiant que ajuda a aquest a construir el coneixement en base a les seues habilitats i coneixements propis , en lloc de publicar la informació que es considera important per als estudiants.

Moodle és una aplicació web que s’executa sense modificacions a Unix, GNU/Linux, Open Solaris, FreeBSD, Windows, Mac OS X, Net Ware i altres sistemes que suporten PHP, incloent la majoria de proveïdors de  hosting web. La seua instal·lació és molt similar a la d’altres CMS i es pot fer de dues maneres: Una de forma integrada (servidors d’aplicacions i de base de dades a un sols servidor físic) i altra forma distribuïda (servidor d’aplicacions i de base de dades en servidor físics distints). Normalment es recomanable la forma distribuïda, però si sols es vol aprendre sobre aquest sistema cal utilitzar la primera forma.

Algunes de les  característiques d’administració de Moodel són: Administració general per un usuari administrador, personalització del lloc mitjançant “temes” o la possibilitat d’escollir un idioma dels 35 possibles.

Pel que fa a l’administració dels usuaris aquestos es poden donar d’alta a través del correu electrònic, els comptes d’accés es verifiquen a un servidor LDAP a més, aquestos comptes es verifiquen contra un servidor de correu o de notícies i qualsevol base de dades que tinga dos camps pot utilitzar-se com font externa d’autentificació.

Per la seua banda el professor pot elegir el format de curs ja siga setmanal, per temes, etc. Aquesta plataforma ofereix diferents activitats com poden ser: Foros, diaris, qüestionaris, materials, consultes, enquestes… A la pàgina principal del curs poden aparèixer els canvis ocorreguts des de que l’usuari va entrar per última vegada al curs, açò fa que es tinga una sensació de comunitat.

Els mòduls principals de Moodle són: Mòdul de feines (al que es pot deixar escrit quan es té que entregar un treball, com es qualificarà, etc.), mòdul de consulta al que els estudiants poden veure els seus resultats. Mòdul foro, mòdul diari (el profesor i l’alumne poden tenir una comunicació privada), mòdul qüestionari al que els professors poden fer una base de dades de preguntes que podran ser reutilitzades a altres qüestionaris,  mòdul recurs al que es poden transferir dades mitjançant aplicacions web. Mòdul enquesta (que permet fer informes de les enquestes) i el mòdul wiki al que el professor pot crear un document al que un grup d’estudiant puguen treballar junts.

Després de llegir què és i què aspectes té Moodle. Què preferiu Moodle o la nostra aula virtual?

Aroa Morales

Programari lliure. Les millors alternatives.

Hola fidels seguidors d’este blog, ja vos hem parlat moltes vegades sobre els avantatges del programari lliure en comparació amb el programari privat. Doncs bé, perquè no deixeu d’estar informats hui vos vaig a parlar sobre dos noves alternatives.

La primera és un programa de missatgeria instantània, la segona és un editor d’imatges, per a un usuari que no necessite de totes laas aplicacions del photoshop, més simple però no per això menys complet.

A la majoria de nosaltres quan parlem de missatgeria instantània la primera cosa que ens ve al cap és Messenger.Els americans per exemple, utilitzen Yahoo\!AOL,els  europeus de l’est Gadu- gadu o Jabber. Doncs bé, l’aMSN és una nova opció i és el clon més paregut al messenger.

L’aMSN és un programa gratuït que a més no utilitza publicitat i que porta funcionant diversos anys. Algunes diferències amb el messenger original són per exemple que amsn té opció multimsn, en el cas de tindre diversos correus podem obrir i usar amsn amb distints comptes. A més, les transmissions d´arxius són normalment més ràpides.

Ja he dit que les funcions son molt paregudes al Messenger original, però hi ha una d´elles que crea prou controvèrsia i que al Messenger original no tenim. L ´aMSN el perme tindre un xicotet historial de les imatges i els avatars que els teus contactes utilitzen en les seues converses, tot i que la conversa no s´haja produït amb tú els avatars i les imatges es queden al teu historial. Clar açí entra en debat el dret a l´intimitat, és lícit que  tot el món puga accedir a les teues imatges i les puga utilizar? És una aplicació que es deuria en tindre en compter per a canviar-la, però a banda d´això, em pareix una alternativa molt interessant.

La segona alternativa de la que vos parle és un editor d´imatges. Está clar que el Photoshop és un gran programa que utilitza molta gent que a més el té piratejat, però, és necessari per a un usuari domèstic? La alternativa que vos propose s´anomena Gimp que a més s´ha convertit en una de les estreles del programari lliure. Un programa de retoc fotogràfic molt complet, amb molts filtres i que permet desde dibuixar xorrades fins arreglar arraps de fotos i preparar alguns fotomontajes.

És un programa molt complet que ús recomane que us baixeu, no és Photoshop, però ja sabeu que és una alternativa.

Ja vos anirem informant de més programes de caracterítiques similars.

Maria Grande.

Els espies més curiosos.

Si definitivament ens espien, no estic descobrint res nou, és evident que al cap del dia som espiats per càmares que ens rodegen, en carrers, centres comercials, inclús en el lloc de treball. Internet per tant, no podia ser menys, i realment és el lloc on possiblement som més espiats. Una de les maneres en que som espiats, és a través dels anomenats Spyware. Que és açò?  Els Spyware són aplicacions que tenen com a objectiu enviar dades als sistemes on s´instalen. Ho fan a través de la conexión a la xarxa des d´un lloc de l´exterior que per norma sol ser una empresa de publicitat, i a més el usuari no és conscient.

A diferència dels troyans, els spyware no representen un perill en quant a manipulació aliena del sistema, ni danys al nostre ordinador per part de tercers, el que fan es violar els nostres drets de confidencialitat de dades. També en la majoria d´ocasions ens fan tindre una navegació més lenta.

Com arriben al nostre sistema?

 Donç som nosaltres mateix qui els introduïm, cal dir que sense tindre coneiximent. Aquest arxius, per norma venen asociats als software grauïts, sobretot si incorporen publicitat. Quan instalem aquets programes, les nostres dades son enviades a empreses que sens dubte trauen un benefici de saber els nostres gustos a la xarxa.

Vos deixe els que he trobat més curiosos perquè vos feu una idea del que sense saber- ho tenim al nostre ordinador.

Spyware Zcodec, que entre altres funcionalitats controla si el usuari accedeix a pàgines de contigut pornogràfic, d´aquets manera el que fa es determinar si el usuari es aficcionat a aquestes pàgines per a enviarli més publicitat específica referent al tema. Clar que també podría ser que el spyaware patira “vouyerismo”.

Spyware Popuper, s´instal.la en l´ordinador i ejecuta una versió pirata d´un conegut antivirus. El objectiu no es evidenment fer un favor a l´usuari, sinó eliminar a qualsevol possible rival que s´haja pogut instal.lar en l´ordinador. Pareix que la lluita per la supervivència també ha aplegat al món de les amenaces a internet.

Spyaware Gator  es l´espia fet per l´empresa Claria Corporation, s´instal.la als equips dels usuaris principalment com part d´alguna aplicació que la incorpora per exemple Kazaa  o bé com a sistema independent. No sols espia l´activitat dels usuaris, a més modifica les pàgines web que es mostren en els ordinadors on es troben instal.lats, cambiant les publicitats per pròpies.

Internet Optimizer es suposa que servix per a millorar la navegació per internet, però els seues autors el van fer per a aconseguir que al digitar una direcció web errònia vagen inmediatament a les pàgines que ells controlen.

Purity Scan s´ofereix gratuïtament fent promeses de que poden borrar imàgens de pornogràfia en l´ordinador de l´usuari, però el que fan realment és soltar finestres  de publicitat en els seus navegadors.

Hi ha molts altres però en açó crec que vos podeu fer una idea de lo poc protegits que estem, així que aneu amb compte, i sempre feu una bona neteja de dades dels vostres ordinadors.

Maria Grande.

Chrome, l’última aposta de Google

Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i format per una base de components de codi obert, que uilitza el motor de presentació WebKit. Actualment està disponible de forma gratuïta sota unes condicions de servei específiques. Aquesta iniciativa de crear un navegador parteix del projecte de software lliure Chromium i el seu objectiu és proporcionar un navegador amb una major estabilitat, velocitat i seguretat. Per això, inclou una interfície d’usuari senzilla i eficient per tal de donar una resposta adequada a les aplicacions web més actuals. D’aquesta característica naix el nom del propi navegador (chrome).

En essència, Chromium és el navegador que serveix de base per a la construcció de Google Chrome i té les mateixes característiques quant al disseny, però el seu logotip és lleugerament diferent i no compta amb el suport comercial i tècnic de la companyia Google.

La primera versió preliminar (beta) del navegador va sortir el 2 de setembre de 2008 i més tard, l’11 de desembre del mateix any es va llançar la versió estable al públic en general. En l’actualitat, el navegador està disponible per a la plataforma Microsoft Windows en més de cinquanta idiomes. Les versions per a Macintosh i Linux es trobem encara en desenvolupament, tot i que existeixen versions beta per ambdós sistemes operatius. La disponible per a Linux rep el nom de Chromium.

Google Chrome està dissenyat per a actualitzar-se sense demanar permís a l’usuari cada cinc hores aproximadament, però sistemes operatius com Windows Vista, bloquegen les actualitzacions i en demanen l’autorització explícita. Quant a la interfície d’usuari, aquesta inclou opcions per a anar enrere, avant, recarregar la pàgina i poder cancel·lar les accions realitzades. Les opcions són similars a les que ofereix el navegador Safari, de Macinstosh, tot i que la ubicació de les característiques és molt pareguda a la d’Internet Explorer 7/8. Així, el disseny de la finestra està basat en el tema natiu de Windows Vista.

D’altra banda, la pàgina d’inici del navegador es substitueix de manera predeterminada per la mateixa que apareix cada vegada que s’obri una nova pestanya de treball. En ella es mostren xicotetes imatges de nou dels llocs web més visitats com les últimes cerques realitzades, els últims marcadors als que s’ha accedit i les pestanyes que s’han tancat.

Una novetat que aporta Google Chrome és l’aplicació Omnibox, que és la barra de direccions que apareix en la part superior de cada pestanya. Inclou opcions com la d’autocompletar text (tot i que només autocompletarà URLs que s’hagen introduït manualment en lloc dels enllaços) sugerències de búsqueda, pàgines visitades prèviament, pàgines populars (sense visitar) i la búsqueda en l’historial de navegació.

Chrome permet crear accesos directes en l’escriptori, que permeten llançar aplicacions web directamente en el navegador. De manera que, quan el navegador s’obri d’aquesta forma, la finestra no mostra l’ Omnibox, sinó únicamente la barra del títol.

Aci vos presentem una nova ferramenta per a cercar les nostres adreces web. Com podem comprovar, Google no vol quedar-se enrere en la carrera online per oferir una extensa llista d’aplicacions atractives per als usuaris.

Remei Calabuig

Plataformes virtuals

La plataforma virtual és una ferramenta que introdueix als professors dins de la creació de cursos i tallers de forma fàcil i ràpida. Aquest sistema aprofita el volum i la transcendència dels continguts acadèmics.  Aquest tipus de plataformes varen nàixer als anys 90, estes primeres plataformes  permeten la creació i gestió de cursos complets per a la web sense necessitat de tindre grans coneixements de programació i de disseny gràfic.

Amb aquesta aparició l’aprenentatge a passat de les aules a la xarxa, per lo que actualment l’alumne no té perquè anar a classe per lo que ara l’aprenentatge és una feina sols de l’alumne. Sols estant connectat a la xarxa l’estudiant pot tindre tots els apunts d’una mateixa assignatura i inclús pujar a la xarxa els seus treballs.

Aquestes plataformes es composen de ferramentes de comunicació (foros, chats, correu electrònic, etc), ferramentes dels estudiants, com per exemple zones per a treballar en grup. Ferramentes de productivitat com: marcadors, calendaris o ajudes. Ferramentes d’administració com les autoritzacions y , per últim, les ferramentes del curso com el taulell d’anuncis i les evaluacions.

Les noves dimensions didàctiques que ens ofereix aquesta xarxa permet utilizar aquesta plataforma ja siga en temps real o en diferit. Sens dubte un avantatge tant per als alumnes com per als professors que permet estar en contacte entre ells ja siga per a dubtes o per a informar que no hi haurà clase i estalviar viatjes als estudiants.

Algunes  plataformes virtuals són: Moodle i l’Aula Virtual de la Universitat de València de les que vos parlarem en posteriors entrades.