Bucle: entrada al wordpress, sobre el wordpress

Quina millor forma d’acabar les entrades d’aquest blog, que parlant sobre wordpress?

WordPress és un sistema de gestió de continguts. Està enfocat a la creació de blogs, com tots vosaltres ja sabreu. Al món de la “blogosfera”, competeix amb Movable Type i CMS. Segons informacions penjades a internet, en setembre del 2009 WordPress va ser utilitzat per 202 milions d’usuaris. La xifra no és cap broma i reflexa clarament l’èxit que ha anat formant WordPress des de la seua creació. El seu èxit, com hem pogut comprovar tots nosaltres, es deu a la facilitat d’ús, la llicència gratuïta, les característiques i els serveis que ofereix.

WordPress és desenvolupat majorment per Matt Mullenweg, qui es pot considerar el seu pare. El nom va ser suggerit per la seua amiga Christine Selleck. Hi ha varies versions, diferenciades entre elles amb noms clau de músics de jazz, estil molt apreciat pel seu creador. Així tenim: la versió 1.0, Mingus o la versió 1.5., Strayhorn.

Els serveis que més atrauen als usuaris és la facilitat que els dona el tenir “themes” (temes) ja establerts. WordPress ofereix una àmplia diversitat, i l’usuari pot canviar un per l’altre quan es canse de l’anterior. Així i tot també pot fer-se un tema propi al seu gust. Un altre servei important és que es poden penjar fotos, vídeos i cançons que fan més atractiu el blog. I per últim, el següent servei que fa que arriba a tal percentatge d’èxit és que pot tenir més d’un autor, així un grup d’amics, empresa, grup de música etc. Pot crear el seu propi blog on penjara diàriament les seus últimes notícies. Permet fer entrades ordenades cronològicament o per categories (que també s’ordenen cronològicament).

Per tot açò, i molt més, WordPress ha estat guardonat amb diversos premis. En desembre del 2009, fa menys d’un mes, va guanyar el premi al millor CMS de Software Lliure al certamen dels Open Source CMS Awards. En aquest certamen competia amb 12.000 altres candidatures. També guanyà el segon lloc com a millor CMS basat en PHP.

Eva Calabuig

OpenOffice.org una alternativa més davant Microsoft Office

En l’anterior entrada vos parlavem d’AbiWord, el processador de textos oficial de l’entorn gràfic GNOME, en aquesta ocasió vos presentem una altra alternativa. Es tracta de l’OpenOffice.org, un projecte comunitari per crear un paquet ofimàtic basat en codi obert (amb llicència LGPL) procedent d’una versió antiga de StarOffice de Sun Microsystems.

OpenOffice.org és compatible amb altres sistemes i per això pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word, Excel i Power Point, i permet també i a diferència d’aquests, fer servir els formats ODF, que són estàndard ISO, IEC i OASIS. A més, el tamany dels fitxers desats en els formats ODF és menor que la mida dels arxius equivalents desats amb els formats de Microsoft Office.

Aquest processador compta amb versions per a Microsoft Windows, GNU/Linux, Solaris i MacOS per tal d’abastir les necessitats dels diferents usuaris.

Les versions més recets d’StarOffice estan basades en el codi base de l’OpenOffice.org al igual que la relació existent entre Netscape Navigator i Mozilla Firefox.

L’OpenOffice està dissenyat per a competir amb el que és fins ara el capdavanter al seu sector: Microsoft Office. La seua interfície permet a qualsevol usuari de Microsft Office fer servir OpenOffice.org des del primer momento i sense haver d’esbrinar quin és el seu funcionamet. Aquesta és l’estratègia que segueix OpenOffice per fidelitzar els seus usuaris fent fàcil al seua adaptació al nou processador.

Segons diversos estudis, el percentatge d’usuaris d’OpenOffice.org no ha parat de crèixer des de la seua ixida al mercat i situen la xifra al voltant del 5%.

Les eines que inclou el paquet ofimàtic d’OpenOffice són les següents:

–Writer: un processador de textos que es pot fer servir d’editor WYSIWIG.

–Calc: un processador de fulls de càlcul.

–Draw: per fer dibuixos, amb la possibilitat d’exportar al format SVG.

–Impress: per fer presentacions visuals.

–Math: un editor d’operacions matemàtiques.

–Base: un programa de bases de dades.

Així que ja sabeu, OpenOffice és un processador de software lliure, disponible en diverses llengües, entre elles el català, perfecte per a les tasques més habituals de cada usuari!

Remei Calabuig

AbiWord, eixe gran desconegut

Pot ser la majoria de gent no coneix AbiWord. AbiWord és un programa processador de text, software lliure, multiplataforma i amb llicència GNU. Aquest programa pot ser utilitzat a sistemes operatius com: GNU/Linux, Mac OS X, Windows, React OS, BeOS o Amiga OS 4.0.

Actualment,  és el processador de textos oficial de l’entorn gràfic GNOME. Forma part de l’ofimàtica GNOME Office, el qual inclou ferramentes paregudes a les de Windows com poden ser bases de dades i fulles de càlculs.

Es una alternativa lliure a Microsoft Office Word, ja que conta amb ferramentes essencials d’un processador de text.

Aquest programa es caracteritza per la senzillesa de  la seua interfaç i els baixos requeriments tècnics que permeten utilitzar-lo a ordinadors antics. A més té filtres d’importació/exportació de documents des del seu format natiu a XML,  RTF, HTML, Microsoft Word, LaTeX y OpenDocument.

AbiWord forma part d’un gran projecte conegut com AbiSource iniciat per la Corporació SourceGear. La meta del projecte fou la de desenvolupar la plataforma d’uns suite ofimètica que fora software lliure, començant pel projecte de processador de textos.

SourceGear va alliberar el “código fuente” al voltant de 1998 i es va formar una comunitat de desenvolupadors en torn al mateix, el dos treballaren conjuntament fins que a l’any 2000 SourceGear va abandonar el projecte. Fou a eixe moment quan va passar a ser un projecte mantingut exclusivament per una comunitat de voluntaris liderats per  Dom Lachowicz.

El projecte AbiWord està liderat per grups de voluntaris de tot el món, on les noves versions apareixen de forma molt freqüent, per el que es pot dir que es el model de desenvolupament estil  “Bazar”.

Els projectes d’aquest estil, son dels més altruistes des del punt de vista de la ètica, ja que es realitzen sense suport financer, únicament amb el voluntariat. La motivació principal dels col·laboradors es la de pensar que el software lliure es un bé comú de que tots es pugen beneficiar.

En algunes ocasiones, les decisions als projectes de software lliure pot parèixer que es troben desorganitzades, encara que,darrere hi ha un món organitzat i cada participant del projecte té la seues tasques assignades amb els seus respectius líders.

Quan el projecte va ser alliberat, Dom Lachowicz fou elegit com a líder responsable del projecte per un acord entre tots els integrants, després per a cada versió del sistema operatiu, existeix un responsable denominat  “mantenedor de plataforma”, la seua feina és fonamentalment  prendre decisions en l’ àrea del projecte que tenen encarregat.

D’altra banda, els usuaris i desenvolupadors d’aquest programa es comuniquen diàriament mitjançant les diferents llistes del projecte i via “chat”; setmanalment, es fa una recopilació del més important que ha succeït en el desenvolupament de l’aplicació i es publica un bolletí de noticies que té com a finalitat que les persones es fiquen al dia en el desenvolupament del projecte.

Anualment, una part del grup de desenvolupadors principals i entusiastes d’aquest programa es reuneixen en la GAUDEC que és la conferència anual de programadors de GNOME i que serveix de encontre. A aquesta reunió presencial s’acorden les funcionalitats que s’inclouran en les pròximes versions del projecte a partir de les idees que han anat comentant tant usuaris com desenvolupadors. La direcció que prendrà el projecte als pròxims mesos s’arreplega a la fulla de ruta que inclou també qui serà el responsable d’implementar cadascuna de les noves feines.

Hem de mencionar, que els usuaris ocupen un paper molt important en la direcció que va a prendre el projecte, ja que poden votar quins errors volen que es corregisquen  primer, també poden proposar noves funcionalitats, i reportar qualsevol problema que tinguen per a que els desenvolupadors el tinguen tot documentat i el puguen corregir a les pròximes versions del programa.

Actualment, AbiWord, té dos versions d’aplicació: una estable i altra de desenvolupament. La versió estable és la que es considera per a usuaris i a mesura que van apareixent errades noves, es van corregint però no s’afegeix cap funcionalitat nova. La versió en desenvolupament, inclou també les correccions que s’han efectuat i a més, tota la nova funcionalitat que inclourà la pròxima versió. Amb aquest sistema, sempre tenim una versió estable per oferir als usuaris i altra versió en desenvolupament en la que es reflecteix la direcció que prendrà el projecte per als usuaris avançats i els desenvolupadors.

Amb aquesta entrada volem mostrar-vos que Microsoft Word no és l’únic procesador de textos del món.

Aroa Morales.

Llei de tancament de webs de descàrrega

Avui mateix hem pogut conèixer aquesta notícia. El govern ha canviat la Llei d’Economia Sostenible per tal de que els jutges de l’Audiència Nacional s’encarreguen de decidir en quatre dies si es pot tancar o no una web de descàrregues il·legals.

Així i tot, la llei s’ha considerat poc dura si és comparada amb la justícia sobre el tema en altres països europeus.

Hi ha una Comissió de Propietat Intel·lectual Dependent de Cultura, on l’autor o autora del producte piratejat denunciarà aquest pirateig si es dona el cas. Amb aquesta denúncia el propietari o propietària, o grup de propietaris, de la web on s’han trobat penjats els productes culturals piratejats serà advertit de la seua conducta il·legal i haurà de retirar-los de la mateixa.

En cas de que el pirata es rebel·le, i no retire els productes, la comissió podrà acudir a l’Audiència Nacional i aquesta podrà tancar o no la web en un màxim de quatre dies, tot queda a les seus mans.

Aquesta llei anirà al Parlament en febrer (sols en un mes, mostra de la presa que hi ha per acabar amb el pirateig) per tal de ser tramitada. Però caldrà esperar a l’estiu per a que entre en vigor (així que aprofiteu per baixar-se d’internet tot el que voleu durant aquests mesos perquè qui sap com acabarà l’assumpte).

Poc a poc va acostant-se la fi de l’era pirata al món virtual. Esperem que rere les mesures que s’estan prenent per acabar amb el pirateig, també es faça alguna cosa per tal de que als artistes famosos els caiga la cara de vergonya al cobrar més de 20€ per un CD de música o més de 50€ per l’entrada a un concert, sinó, i sentint-ho molt, acabarem per no escoltar música. I dels preus d’entrada al cinema… per a que parlar. Quan de petita recorde entrar per 300 pessetes (i ja no dic les 3 pessetes que li cobraven al meu pare o el duro de mare on s’incloïa una borsa de golosines) ara no baixa dels 6€. Sent el cinema un art tan bonic, estàn destruïnt-lo i fent d’ell un negoci espantós.

Bé, no se, ja veurem com acaba aquesta història. Del que estic segura és de que ho tindran difícil si volen acabar amb els pirates informàtics, massa espavilats estan com per a no buscar alternatives.

En aquesta direcció es pot veure el vídeo de la notícia emitit per la televisió pública, TVE:

http://www.rtve.es/noticias/20100108/audiencia-sera-encargada-cerrar-webs-descarga-procedimiento-expres/310643.shtml

Eva Calabuig

Obstacles per al futur.

El programari lliure és quelcom cada vegada més conegut i que cada vegada més usuaris estan segurs i convençuts d’usar, gràcies sobretot, que són més els seus avantatges que els seus desavantatges.

Encara així el desconeixement, i el que siga un producte relativament nou, implica que es trobe amb diferents obstacles. De com sàpia afrontar-los, dependrà sens dubte el seu futur. Estos obstacles depenen dels factors dels quals vos parle en esta entrada i que em pareix important que conegueu, perquè també sigueu conscients, de perquè d’alguna manera el programari lliure no avança més ràpid.

El primer d’ells es coneix com a tècnica FUD (fear, uncertainity, doubt) que en espanyol significa, por, desconeixement i dubte. Esta tècnica s’utilitza habitualment en el món de les tecnologies de la informació, i que en este cas s’utilitzen pels competidors de productes de programari lliure per a sobretot desacreditar-los, amb major o menor raó i a vegades amb prou èxit.

El segon factor és la dissolució. Moltes empreses utilitzen els límits del programari lliure com a model, i més concretament utilitzen models que presenten característiques semblants a les del programari lliure. Què passa amb estos models? Sobretot que creguen confusió en els clients i els desenvolupadors, perquè a més han de tindre molt atenció i saber diferenciar que el que els oferixen estos models no tenen els avantatges que els oferix el programari lliure.

El tercer factor del qual ja hem parlat en alguna ocasió en este blog, és el desconeixement. Alguns usuaris arriben al programari lliure simplement perquè creuen que és gratis, ja sabem que açò no és així. També perquè simplement es creu que està de moda utilitzar-ho, per això tots els usuaris hem d’estar degudament informats i saber quines avantatges ens presenten, perquè en un futur siguem, més molts més els que ho utilitzem.

Finalment tenim els impediments legals. I ací és on es trobarà amb el seu major obstacle el programari lliure. Encara que l’entorn legal en què es va desenvolupar el programari lliure durant la dècada de 1980 i la primera mitat de la de 1990 no era ideal, almenys deixava prou espai perquè cresquera en llibertat. Però l’extensió de l’àmbit de la patentabilidad al programari i les noves legislacions sobre drets d’autor, cosa que limita la llibertat de crear per a l’autor del programari, suposa cada vegada barreres més altes a l’entrada del programari lliure en segments importants d’aplicacions.

Be, ara ja saveu, que impedeix que d´alguna manera el software lliure cresca de manera natural, evidentment hi ha molts interessos d´empreses importants que quan mes lent siga el seu creiximent millor.

Maria Grande.

iPod Touch: la tecnologia al darrere

Del que parlarem avui és del tipus de software que ofereix Apple a través dels seus productes. En concret, és interessant conèixer les aplicacions que ofereix la marca als seus dispositius mòbils per valorar la qualitat d’aquests productes i compendre perquè són tan competitius.

En concret, l’última aposta d’Apple és l’ iPod Touch, un reproductor multimèdia dissenyat i distribuït exclusivament per Apple. Els seus creadors el presentaren en septembre de 2007.

L’iPod Touch utilitza una memòria flash de 8,16, 32 o 64 GB en funció del model i es tracta de la primera generació d’iPods que inclou connexió inalàmbrica per a accedir a iTunes Store. També es pot connectar inalambricament via Wi-Fi i navegar en iTunes Store o App Store (disponible a partir de la versió 2.0) per a descarregar qualsevol cançó a qualsevol lloc que dispose de connexió inalàmbrica a Internet. De forma que, si un usuari nordamericà es troba a qualsevol Starbucks d’Estats Units, l’iPod té la capacitat de descarregar la cançó que s’està reproduïnt en el mateix moment o qualsevol altra de les darreres deu cançons que s’han reproduït a l’establiment en qüestió. A més, inclou el navegador web Safari d’Apple.

El propietari d’un iPod Touch també pot accedir als videos de Youtube i als últims jocs de la PSP2 i interactuar amb qualsevol altre usuari en línia des de qualsevol punt del món.

L’iPod Touch inclou el software més recent i amb aplicacions com agenda, calendari, notes o borsa. Així, entre les prestacions del software 3.1 l’iPod Touch inclou un dj personal que busca en la teua biblioteca de iTunes les cançons que millor interpreta que combinen i les organitza automàticamet en sessions que, pensa, poden ser del gust de l’usuari. De la mateixa manera, Genius ofereix recomanacions a l’usuari per tal que es descarregue les aplicacions que poden interessar-li, basant-se en les que ja conté i en recomnacions d’altres usuaris.

Així que, si sou uns internautes apassionats i us agrada portar la música sempre al darrere, l’Ipod Touch és una bona opció!

(a vore si tenim sort i els reis ens en porten un! xD)

Remei Calabuig

El software d’aplicació

El software d’aplicació és el que fa que l’ordinador coopere amb l’usuari en la realització de feines com gestionar comptabilitat o escriure un text com aquest.

La diferencia entre els programes d’aplicació i els sistemes es troba en que el sistema ajuda a l’usuari a relacionar-se amb la màquina i fer un ús més còmode de l’ordinador i els d’aplicació són programes que ajuden al usuari a fer les feines que hem dit abans.

A aquest software d’aplicació es pot veure com pot ajudar un ordinador a fer les activitats humanes, ja que la màquina allibera a l’usuari de feines repetitives.

Els programadors d’aplicacions, a diferència de programes de sistemes, no necessiten conèixer a fons el mode de funcionament intern del hardware.

Sols coneixent les necessitats d’informació de les seues aplicacions i com utilitzar el sistema operatiu per aconseguir satisfer estes necessitats.

Els sues programes tenen que ser independents del hardware específic que s’utilitze i tenen que ser transportats sense grans problemes d’adaptació a altres ordinadors i altres entorns operatius.

Dins dels programes d’aplicació podem fer distincions entre aplicacions verticals, de finalitat específica per a un tipus determinat d’usuaris, segons les seues professions, i aplicacions horitzontals, d’utilitat per a una ampla gama d’usuaris de qualsevol tipus.

Alguns exemples de software d’aplicació són:

-Processadors de text. (Bloc de notes).

– Editors (Photoshop).

-Fulles de càlcul (MS Excel).

-Sistemes gestors de bases de dades (MySQL).

-Programes de comunicacions (MSN Messenger).

– Paquets integrats. (Ofimàtica: Word, Excel, PowerPoint…)
– Programes de diseny asistit per l’ordinador. (AutoCAD)

Bon any a tots, espere que aquesta entrada vos agrade.

Aroa Morales

Creative Commons: potenciant la creativitat

Creative Commons és una organització no governamental sense ànim de lucre que desenvolupa proyectes per a reduir les barreres legals de la creativitat per mitjà de diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d’autor fins al domini públic. L’objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguen que terceres persones utilitzen i/o modifiquen la seua obra sota unes condicions determinades. D’aquesta forma, es potencia la creació cultural per mitjà d’una nova legislació que regule els drets d’autor i fent ús de les noves tecnologies.

Pel que fa a les condicions en què es pot modificar i utilitzar el contingut Creative Commons possibilita que siga el propi autor qui les elegisca. Per tant, la llicència pot oscil·lar entre “tots els drets de còpia i modificació reservats” o “sense cap dret reservat”.

Històricament, Creative Commons és una organització relativament jove, que va ser fundada l’any 2001 als Estats Units, amb el suport del Centre de Domini Públic. Els seus principals precursos foren James Boyle i Lawrence Lessig, ambdos experts en propietat intel·lectual i ciberlleis. Lessig és l’actual president i compagina aquesta tasca amb la de professor de dret de la Universitat de Stanford, on s’ubica actualment la seu de l’organització.

El projecte de Creative Commons International naix dos anys després, en 2003, amb la finalitat d’adaptar i traduir llicències de Creative Commons, basades en la legislació estadounidenca, a les juridiccions i llengües pròpies de cada estat. A l’estat espanyol, naix Creative Commons arran que la Universitat de Barcelona (UB) decidira en 2003 buscar un sistema per publicar l material docent seguint l’exemple del Massachusets Institute of Technology (MIT). A més de fer servir el català, la UB es compromet a realitzar el projecte d’adaptació i traducció de les llicències Creative Commons al castellà, basc i gallec.

D’altra banda, les llicències CC estan inspirades en la llicència GPL (General Public License) de la Free Software Foundation, però no són un tipus de llicència de software. La idea base és possibilitar un model legal a través de les ferramentes informàtiques per a facilitar la distribució i la utilització de continguts.

Curiosament, una de les llicències que oferia CC era la que s’anomenava “Developing Nations” (Nacions en desenvolupament) que permetia que els drets d’autor per la utilització de les obres es cobraren sols als països desenvolupats del primer món, mentre que s’oferiren de forma oberta als països en vies de desenvolupament. Tanmateix, aquesta llicència va ser retirada per problemes comercials aparentment.

La utilització d’aquest tipus de llicències s’ha estés rápidamente pel conjunt del món. Així són vint-i-vuit els estats que estan en procés de traducció de llicències i es calcula que més de setenta països tenen la intenció d’iniciar les seues respectives traduccions i adaptacions.

De forma que, si esteu interessats en difondre a través de la xarxa qualsevol contingut propi, ja sabeu les possibilitats que les llicències Creative Commons ofereixen per tal d’elegir el tipus de protecció que voleu que tinga la vostra autoria.

Remei Calabuig

“Apofita”, que és nadal!

Ara que és nadal, època de despeses infinites, cal estalviar en tot el que es puga, i per què no en missatges telefònics?

A l’hora de felicitar el nadal, la gent fa servir el mòbil enviant missatges en cadena als seus parents més estimats. Doncs internet ens ofereix una alternativa, que a més de gratuïta, resulta més vistosa i divertida que un simple missatge de text. Aquesta alternativa són les “ciberpostals”.

A internet podem trobar moltíssimes pàgines que ens mostren aquest avantatge. Una de les més famoses és http://www.latincards.com.

És molt simple, sols cal entrar-hi a la direcció escrita dalt, i la pàgina està organitzada en diferents temes segons l’ús que se li vulga donar a la postal. Tenim des de postals per felicitar el natalici, el nadal, les vacacions, d’amor, d’amistat, i, fins i tot, de tipus “picant” per fer alguna broma als amics.

Altres pàgines també ens donen la possibilitat d’enviar aquest tipus de postal. Un altre cas és el de http://www.regalosvirtuales.com, que ofereix la mateixa estètica que l’anterior. Una pàgina organitzada per grups de postals segons el tema. Cal destacar també pàgines com http://www.gusanito.com, http://www.targetasbubba.com o http://postales.sonico.com.

Totes mostren el mateix format: tries la postal (animada o no) més adequada per a la situació i la que més agrade a l’usuari, després pots triar també entre diferents fons de pantalla on s’emmarcarà la postal (animats o no també), el segell més convenient, música de fons, escrius el teu propi text a l’interior de la postal i, fins i tot, pots elegir entre un grapat de poesies escrites per molt famosos poetes o d’aquestes ridícules que s’escriuen en l’agenda escolar com a dedicatòria.

Però no sols es poden trobar aquest tipus de serveis a pàgines especialitzades en el tema. Cada vegada són més webs ls que, entre els seus diversos apartats, ofereixen el servei de missatgeria de postals virtuals. Portals de servei gratuït de correu electrònic com Terra (http://postales.terra.es) o Gmail (http://www.yalosabes.com/postales-navidenas-de-gmail.html). També buscadors com Yahoo (http://es.search.yahoo.com/search), o Google (http://www.google.com/Top/World/Espa%C3%B1ol/Sociedad/Festividades/Navidad/Postales/). I molts més exemples, que entre tots junts fan la suma de milers de postals als nostre abast.

Així que ja ho sabeu, aprofiteu-se dels avantatges que ofereix internet, i abans de deixar-se un pastó en missatges al mòbil, envieu una postal virtual gratuïta!

Eva Calabuig

Moodle

Moodle és un sistema de gestió de cursos, de distribució lliure que ajuda als educadors a crear comunitats d’aprenentatge en línia, com l’Aula virtual que tots coneguem i utilitzem.   El seu nom prové de les sigles Module Object-Oriented Dynamic Learning Environment (Entorn Modular d’ Aprenentatge Dinàmico Orientat a Objectes) i va aparèixer el 20 d’agost de 2002. Fina a juliol de 2008 la base de dades de Moodle comptava amb 21 milions d’usuaris distribuïts en 46.000 llocs arreu del món i està traduït a 75 idiomes.

Aquesta plataforma va ser creada per Martin Dougiamas qui va basar el  seu disseny en idees constructivistes i pedagògiques. Aquestes idees que afirmen que el coneixement es construeix a la ment de l’estudiant  i no ser transmès sense cavis a partir dels llibres, com es feia abans, a més estes idees defensen l’aprenentatge col·laboratiu. Un professor que ensenya des d’aquest punt de vista crea un ambient centrat en el estudiant que ajuda a aquest a construir el coneixement en base a les seues habilitats i coneixements propis , en lloc de publicar la informació que es considera important per als estudiants.

Moodle és una aplicació web que s’executa sense modificacions a Unix, GNU/Linux, Open Solaris, FreeBSD, Windows, Mac OS X, Net Ware i altres sistemes que suporten PHP, incloent la majoria de proveïdors de  hosting web. La seua instal·lació és molt similar a la d’altres CMS i es pot fer de dues maneres: Una de forma integrada (servidors d’aplicacions i de base de dades a un sols servidor físic) i altra forma distribuïda (servidor d’aplicacions i de base de dades en servidor físics distints). Normalment es recomanable la forma distribuïda, però si sols es vol aprendre sobre aquest sistema cal utilitzar la primera forma.

Algunes de les  característiques d’administració de Moodel són: Administració general per un usuari administrador, personalització del lloc mitjançant “temes” o la possibilitat d’escollir un idioma dels 35 possibles.

Pel que fa a l’administració dels usuaris aquestos es poden donar d’alta a través del correu electrònic, els comptes d’accés es verifiquen a un servidor LDAP a més, aquestos comptes es verifiquen contra un servidor de correu o de notícies i qualsevol base de dades que tinga dos camps pot utilitzar-se com font externa d’autentificació.

Per la seua banda el professor pot elegir el format de curs ja siga setmanal, per temes, etc. Aquesta plataforma ofereix diferents activitats com poden ser: Foros, diaris, qüestionaris, materials, consultes, enquestes… A la pàgina principal del curs poden aparèixer els canvis ocorreguts des de que l’usuari va entrar per última vegada al curs, açò fa que es tinga una sensació de comunitat.

Els mòduls principals de Moodle són: Mòdul de feines (al que es pot deixar escrit quan es té que entregar un treball, com es qualificarà, etc.), mòdul de consulta al que els estudiants poden veure els seus resultats. Mòdul foro, mòdul diari (el profesor i l’alumne poden tenir una comunicació privada), mòdul qüestionari al que els professors poden fer una base de dades de preguntes que podran ser reutilitzades a altres qüestionaris,  mòdul recurs al que es poden transferir dades mitjançant aplicacions web. Mòdul enquesta (que permet fer informes de les enquestes) i el mòdul wiki al que el professor pot crear un document al que un grup d’estudiant puguen treballar junts.

Després de llegir què és i què aspectes té Moodle. Què preferiu Moodle o la nostra aula virtual?

Aroa Morales