OpenOffice.org una alternativa més davant Microsoft Office

En l’anterior entrada vos parlavem d’AbiWord, el processador de textos oficial de l’entorn gràfic GNOME, en aquesta ocasió vos presentem una altra alternativa. Es tracta de l’OpenOffice.org, un projecte comunitari per crear un paquet ofimàtic basat en codi obert (amb llicència LGPL) procedent d’una versió antiga de StarOffice de Sun Microsystems.

OpenOffice.org és compatible amb altres sistemes i per això pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word, Excel i Power Point, i permet també i a diferència d’aquests, fer servir els formats ODF, que són estàndard ISO, IEC i OASIS. A més, el tamany dels fitxers desats en els formats ODF és menor que la mida dels arxius equivalents desats amb els formats de Microsoft Office.

Aquest processador compta amb versions per a Microsoft Windows, GNU/Linux, Solaris i MacOS per tal d’abastir les necessitats dels diferents usuaris.

Les versions més recets d’StarOffice estan basades en el codi base de l’OpenOffice.org al igual que la relació existent entre Netscape Navigator i Mozilla Firefox.

L’OpenOffice està dissenyat per a competir amb el que és fins ara el capdavanter al seu sector: Microsoft Office. La seua interfície permet a qualsevol usuari de Microsft Office fer servir OpenOffice.org des del primer momento i sense haver d’esbrinar quin és el seu funcionamet. Aquesta és l’estratègia que segueix OpenOffice per fidelitzar els seus usuaris fent fàcil al seua adaptació al nou processador.

Segons diversos estudis, el percentatge d’usuaris d’OpenOffice.org no ha parat de crèixer des de la seua ixida al mercat i situen la xifra al voltant del 5%.

Les eines que inclou el paquet ofimàtic d’OpenOffice són les següents:

–Writer: un processador de textos que es pot fer servir d’editor WYSIWIG.

–Calc: un processador de fulls de càlcul.

–Draw: per fer dibuixos, amb la possibilitat d’exportar al format SVG.

–Impress: per fer presentacions visuals.

–Math: un editor d’operacions matemàtiques.

–Base: un programa de bases de dades.

Així que ja sabeu, OpenOffice és un processador de software lliure, disponible en diverses llengües, entre elles el català, perfecte per a les tasques més habituals de cada usuari!

Remei Calabuig

Ubuntu: humanitat cap als altres

Així com en anteriors entrades hem parlat del sistema operatiu GNU/Linux, en aquesta ocasió tractarem una de les seues distribucions: Ubuntu.

Segons la ideologia sudafricana Ubuntu significa “humanitat cap als altres”. Ubuntu Linux és una distribució de Linux basada en Debian GNU/Linux. Aquesta distribució proporciona un sistema operatiu caracteritzat per la seua facilitat d’ús i d’instal·lació de programes. Com la resta de distribucions està formada per diversos paquets de software que generalment es distribueixen sota una llicència lliure o de codi de distribució obert.

La patrocinadora d’Ubuntu és la companyia Canonical Ltd, una empresa britànica propietat del sudafricà Mark Shuttleworth, qui en lloc de vendre la distribució amb finalitats lucratives, es finança per mitjà de serveis vinculats al sistema operatiu i al suport tècnic. A més, mantenint lliure i gratuit el sistema operatiu l’empresa pot aprofitar el treball dels usuaris que es dediquen a millorar els components i les aplicacions del mateix. Així, qualsevol usuari amb coneixements bàsics d’anglés i accés a la xarxa pot presentar, de forma gratuita, les seues idees per a les futures versions d’Ubuntu a la pàgina wiki oficial de la comunitat. Des de l’any 2008 està en funcionament la pàgina web Brainstorm que permet als usuaris proposar idees i votar les propostes d’altres usuaris. En aquesta web també s’informa de quines idees s’estan desenvolupant o està previst que s’incorporen a Ubuntu.

Cada sis mesos s’allibera una nova versió d’Ubuntu, que rep suport per part de Canonical durant els primers divuit mesos a tavés d’actualitzacions referents a la seguretat, actualitzacions de programes, etc. Tanmateix, les versions LTS (Long Term Support) s’alliberen cada dos anys i reben el suport de l’empresa durant tres anys ens els sistemes d’escriptori. Per als sistemes orientats als servidors el suport de Canonical és de cinc anys.

Com qualsevol distribució basada en GNU/Linux, amb Ubuntu es poden actualitzar totes les aplicacions instal·lades en el sistema operatiu a través del que s’anomenen repositoris, a diferència d’altres sistemes operatius que no són lliures.

Els professionals que desenvolupen el sistema Ubuntu es basen en gran mesura en el treball d’altres projectes de software lliure i codi obert, però en especial en el de la comunitat de Debian.

Ubuntu posseeix una gran col·lecció d’aplicacions pràctiques i sencilles per a la configuració de tot el sistema a fi que els usuaris que s’inicien en Linux es familiaritzen ràpidament amb el sistema. L’entorn de l’escriptori oficial és GNOME i es sincronitza amb les seues alliberacions. Hi ha una versió amb KDE, anomenada Kubuntu, i amb altres escriptoris, que poden afegir-se quan s’ha instal·lat la versió Ubuntu oficial amb GNOME.

Entre els avantatges d’utilitzar Ubuntu està que aquest sistema operatiu inclou diverses funcions avançades de seguretat i entre les seues polítiques d’actuació es troba la de no activar, de manera predeterminada, procesos latents en el moment d’instal·lar-se. Per això no existeix un firewall predeterminat, ja que no existeixen serveis que puguen posar en perill la seguretat del sistema.

Ubuntu forma part del moviment de software lliure, perquè les seues distribucions posen a disposició de l’usuari el codi i es poden descarregar de forma gratuïta. De fet, per a fer palesa aquesta intenció de difusió lliure del seu sistema operatiu, des de la direcció d’Ubuntu, a partir de la versió 5.10 es va incloure al text de presentació els termes “software libre” utilitzant la paraula en espanyol, per a evitar la ambigüitat del concepte anglés “free” que pot significar tan “lliure” com “gratis”.

L’actual versió D’Ubuntu, 9.10 (Karmic Koala) va ser alliberada el 29 d’octubre d’aquesta any i la pròxima versió, 10.04 (Lucid Lynx) està previst que s’allibere en abril del 2010. El navegador web oficial d’Ubuntu és Mozilla Firefox, del que ja hem parlat en anteriors entrades.

Remei Calabuig

SOFTCATALÀ i la normalització lingüística a través del programari

Softcatalà és un bon exemple d’ús del català a les noves tecnologies. Es constitueix com una associació sense ànim de lucre per tal de fomentar l’ús del català a la informàtica, a Internet i a les noves tecnologies, així com per satisfer les necessitats comunes de les persones que volem viure les noves tecnologies plenament en català. D’aquesta manera es presenten els membres de Softcatalà, una ferramenta informàtica que ha esdevingut una comunitat de persones que s’organitzen a través d’aquesta pàgina web. Les seues tasques se centren en la traducció, la enginyeria de programari, la correcció lingüística, la comprovació i l’ús del programari i la interacció entre usuaris via correu electrònic o per mitjà dels fòrums que podem trobar a la web.

La iniciativa de formar una plataforma per crear programari en català naix en 1998 i es dóna a conèixer a través del navegador en català 4.04, que és la traducció al català del conegut navegador de Netscape, el Communicator 4.04, en versió per a Windows en 32 bits.

El que es desprén de la política de Softcatalà és la pretensió d’horitzontalitat que pretenen crear entre els seus usuaris que al mateix temps poden convertir-se en membres actius, si així ho desitgen, i començar la seua tasca.

Qui desitge col·laborar en les inicitives de softcatalà ha de compatir els principis de transparència, requisit indispensable si es treballa des del voluntariat i l’altruïsme; independència, respecte a cap organització, empresa o institució que impedisca actuar lliurement; meritocràcia, cada membre és valorat pel seu esforç envers la comunitat d’usuaris; excel·lència, es busca la major qualitat en l’elaboració del treball; unitat de la llengua, s’utilitza l’estàndard de la llengua catalana, pels quals es regeix la plataforma. A més, ho ha de comunicar a una persona ja membre de l’associació, qui s’encarregarà de proposar-lo a la resta de la comunitat i si és acceptat pel 75% dels votants entrarà a formar-hi part de forma totalment gratuïta. El fet que una decisió com la de ser soci implique que la major part de la comunitat ha d’estar-hi d’acord reforça els principis pels que es regeix l’associació i en destaca el valor igualitari.

A Softcatalà.org podem trobar les diferents aplicacions adaptades als ordinadors Windows, GNU/linux i Mac pel que qualsevol usuari d’aquests sistemes operatius pot descarregar-se o aprendre a utilitzar les diferents versions del programari en català. A més d’informació sobre la pròpia web, els fòrums, els projectes que estan en funcionament i les llistes públiques de correus electrònics, podem trobar un servei de correcció lingüística i un traductor castellà-català i viceversa.

Cal destacar la relació de Softcatalà amb l’actualitat, ja que a la web s’hi mostren les darreres notícies vinculades a la tecnologia i al català, articles i presentacions al respecte i una secció que inclou notes de premsa, que Sofcatalà s’encarrega d’enviar als mitjans de comunicació sempre que es presenten noves versions de programari o s’organitzen esdeveniments des de l’associació.

Remei Calabuig

MOZILLA FIREFOX. ¿Mejor, Peor o igual?

Probablemente a mucha gente le resulten totalmente desconocidas estas dos palabras, pero Mozilla Firefox es el nombre del navegador que se considera competencia directa de Internet Explorer, por decirlo de otra manera es el segundo navegador más utilizado detrás de todas las versiones sumadas del navegador producido por Microsoft.

Firefox es un software libre descendiente de Mozilla Aplication Suite, desarrollado por la Corporación Mozilla, la fundación Mozilla y gran número de colaboradores externos.  Su primera versión apareció en Junio de 2005 la cual fue denominada Firefox 1.5.

Es un navegador multiplataforma,  que se puede utilizar en varias versiones de Microsoft, Mac o Linux.

El navegador Firefox crea debate en muchos foros de discusión ya que algunos usuarios ni se plantean la posibilidad de utilizarlo, quizás porque desconocen las ventajas que este navegador tiene frente a Internet Explorer, algunas de las cuales os vamos a enumerar para que vosotros podáis opinar.

Entre algunas de las ventajas están los popups o ventanas emergentes que en ocasiones al abrir una página en el navegador Explorer nos aparecen con anuncios de casinos, páginas de juegos y demás, pues bien, firefox trae incluido y pre configurado el bloqueo de estas molestas ventanas. Otra  gran ventaja, y se puede decir que de gran utilidad, es la navegación por pestañas, que consiste en abrir pequeñas pestañas dentro del mismo navegador sin necesidad de abrir ventanas, hace más cómoda la navegación y de este modo no tienes en tu barra de tareas miles de ventanas de Explorer. También cuenta con la ventaja de los skins o pieles intercambiables como winamp, que en firefox vienen incluidos en la barra navegadora sin tener que descargar un programa que lo haga como sucede en internet Explorer, para quien no este familiarizado los skins son los iconos que nos permiten las acciones de deshacer, acceder a historial y otros.

Cabe decir que al ser un software libre que no depende de ningún interés económico, está hecho con total garantía de calidad hecho para el usuario, y no para ser vendido al mejor postor.

El navegador Firefox está ahora mismo en su versión 3.5 y están siendo desarrolladas las versiones 3.6 y 3.7, si te interesa probarlo lo podrás utilizar fácilmente descargándolo e instalándolo en tu PC independientemente de que también tengas instalado el navegador Explorer y aparentemente y según la mayoría de usuarios no crea ningún problema, incluso parecen recomendar el uso de dos navegadores.

Es posible que muchos de los que leáis este blog ya lo hayáis utilizado así que nos podréis decir si es un navegador con capacidad de hacerle sombra a Internet Explorer, el resto animaros y probadlo puede ser interesante y además podemos ayudar a aquellos webmasters que se ven obligados a probar sus páginas web en Explorer por la gran cantidad de usuarios que tienen en comparación con el resto de navegadores.

También existen otros navegadores como el Opera al que probablemente dediquemos otra entrada del blog, para que así os familiaricéis con estos software libres.

Internet: El major software lliure

Un dels programes amb software lliure més important, per no dir el més important, és el propi Internet. En el mateix moment en que un usuari obri una pàgina web a Internet, ja està sent partícip d’un software lliure.

Internet ha estat dissenyat per tal de que els usuaris hi participen i contribueixquen directament en la seva creació. Cada individu que tinga desig de crear una pròpia pàgina té la llibertat de fer-ho, encara que sempre hi haurà reguladors de contingut per tal de no fer un mal ús d’internet. En aquests moments, nosaltres mateixos estem gaudint dels avantatges que el software lliure d’internet ens ofereix al crear un blog on poder penjar informaciò pròpia al món virtual.

L’Internet també és conegut com la “xarxa de xarxes” ja que amb ell la connexió amb la resta del món pot ser infinita. La història d’internet es remonta a la creació d’una xarxa de caràcter militar realitzada pel departament de defensa dels Estats Units, l’any 1969. Però tècnicament, el naixement d’internet es produí justament l’1 de gener de 1983, amb una primera xarxa de llarg abast WAN, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF), als Estats Units també. Serà l’any 1995 quan aquesta xarxa s’obriga als interessos comercials.

Com a mitjà de comunicació i búsqueda d’informació, Internet es va generalitzar en els països desenvolupats durant la dècada dels 90. El països en vies de desenvolupament hauràn desperar més d’una dècada per poder accedir-hi als seus serveis i, a més, en ocasions molt concretes i limitades.

Després d’aquests primers pasos, han estat els internautes (usuaris) els qui han creat el que actualment és l’Internet. El gran encert per parts d’aquestos internautes fou optar per oferir a la resta dels usuaris un servei, majoritàriament, gratuït. Aquesta característica és força rellevant, ja que si l’accés a la informació que es troba a l’Internet fos mitjançant un pagament, el nombre d’usuaris es veuria extremadament reduït i la calitat informativa que en les webs s’ofereix molt limitada.

Per tant, com a conclusió podriem extraure que el fort ‘èxit que ha tingut l’Internet ha estat gràcies a que es tracta d’un software lliure, ja que aquesta característica ha permés que un nombre indefinit de persones participe i navegue amb aquesta xarxa que aconsegueix unir qualsevol punt del món amb un altre, encara que els separen milers de kilòmetres.